Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del s. XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre Diario de los viajes y hechos en Cataluña, la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona des de la meitat de l'hivern.
Durant els anys trenta, hi ha constància del vigor de la producció de pèsols i de l'exportació d'aquest producte a França cosa que va enriquir considerablement les poblacions que en cultivaven.
A Llavaneres es conrea l'anomenat Pèsol Garrofal, la presència d'una varietat del qual en els camps de garrofals, molt típics de la zona, es considera que va propiciar una adaptació específica a la zona. El seu principal tret diferenciador és la seva gran dolçor que fa dels estofats amb patata i pernil una delicia pel paladar.
El Pèsol Garrofal es sembra cap al mes d'octubre en terrenys silicis i arenosos i la llavor que es fa servir, la produeixen els mateixos pagesos de la vila. Pels voltants de març comença la collita, que s'allarga durant un o dos mesos moment en el qual els restaurants de les viles que el conreen celebren la “Pesolada” on treuen les seves receptes al carrer per fer-les arribar a tothom.
Una de les aspiracions que ens poden fer més amè el nostre pas per aquest món és la de menjar bé. Aquells a qui ens mou aquest interès, noble i senzill alhora, ens agrada que la base que fonamenta qualsevol cuina, el producte, sigui bo. I, si pot ser, que sigui el més bo. Un paladar educat en el bon gust, que aspiri a un mínim de felicitat i d’intel·ligència, no mereix que li presentin segons quins pèsols.
L’autèntic pèsol garrofal de Llavaneres, està a l’alçada dels paladars que aspiren a alguna cosa més que a menjar pèsols, simplement. Per als paladars per a qui l’acte de menjar no és només una simple qüestió fisiològica que es resol amb quatre queixalades sinó que volen alguna cosa més. Tasteu-los i ja ens ho sabreu dir.
Escrit per Marta Trapé
Escrit per Marta Trapé
