Aquest cap de setmana he anat a una fira medieval, m'encanten aquest tipus de fires perquè es com fer un viatge en el túnel del temps, i aparèixer en una altra època plena d'olors, espècies, coses diferents, allunyades del progrés habitual. Indumentàries curioses, demostracions, actuacions...
Entre la multitud que s'arreplegava entorn del vol d'uns falcons vaig descobrir una petita entrada que reproduïa una taverna de l'època on hi havia un cartell que oferia menjars tant curiosos i entranyables com el pa, vi i sucre. Els records d'aquelles tardes de dissabte van tornar a flor de pell; el meu avi era la cuina i tallava una barra de pa acabada de fer, encara era calenta, distribuïa les llesques acuradament en un plat, hi decantar unes generoses gotes de vi a granel, que comprava a la bodega de la cantonada, i finalment les espolvorir amb unes cullerades de sucre.
Asseguts a la taula, i amagats de la resta del món, com qui fa una malifeta i la gaudeix, assaboríem aquelles llesques dolces amb un regust picant que sacsejava el paladar. Unes tardes plenes d'innocència quotidiana i la complicitat de compartir una vianda especial amb un ingredient diferent que aleshores ja em fascinava; la tonalitat dels seus colors, tota una gamma de rojos com els que feia servir per dibuixar, una olor penetrant a terres llunyanes que mai havia vist, però imaginava, i un gust que em despertava els sentits. El plaer adult per mi era el vi i no pas la xocolata com diu la publicitat.
Entre la multitud que s'arreplegava entorn del vol d'uns falcons vaig descobrir una petita entrada que reproduïa una taverna de l'època on hi havia un cartell que oferia menjars tant curiosos i entranyables com el pa, vi i sucre. Els records d'aquelles tardes de dissabte van tornar a flor de pell; el meu avi era la cuina i tallava una barra de pa acabada de fer, encara era calenta, distribuïa les llesques acuradament en un plat, hi decantar unes generoses gotes de vi a granel, que comprava a la bodega de la cantonada, i finalment les espolvorir amb unes cullerades de sucre.
Asseguts a la taula, i amagats de la resta del món, com qui fa una malifeta i la gaudeix, assaboríem aquelles llesques dolces amb un regust picant que sacsejava el paladar. Unes tardes plenes d'innocència quotidiana i la complicitat de compartir una vianda especial amb un ingredient diferent que aleshores ja em fascinava; la tonalitat dels seus colors, tota una gamma de rojos com els que feia servir per dibuixar, una olor penetrant a terres llunyanes que mai havia vist, però imaginava, i un gust que em despertava els sentits. El plaer adult per mi era el vi i no pas la xocolata com diu la publicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada