A càmera lenta

El que més m'agrada d'una pel.lícula són les seqüències a càmera lenta. Aquells moments especials sense diàleg en els quals els personatges i la música segueixen un ritme més pausat, perquè l'espectador hi pugui centrar tota la seva atenció i viure'ls amb complicitat. Aquestes seqüències acostumen a deixar els sentiments a flor de pell i afluixar el llagrimall.

A la vida real també hauria d'existir la càmera lenta, per poder allargar aquells breus moments de felicitat viscuda en que vas compartir una mirada, un somriure, un petó, una abraçada, una carícia... tots aquells instants de temps únics i irrepetibles, que només formen part del record.

A Can Morera volem que visquis les millors escenes de la teva vida. 

Escrit per Emma Giné

Pa, vi i sucre

Aquest cap de setmana he anat a una fira medieval, m'encanten aquest tipus de fires perquè es com fer un viatge en el túnel del temps, i aparèixer en una altra època plena d'olors, espècies, coses diferents, allunyades del progrés habitual. Indumentàries curioses, demostracions, actuacions...

Entre la multitud que s'arreplegava entorn del vol d'uns falcons vaig descobrir una petita entrada que reproduïa una taverna de l'època on hi havia un cartell que oferia menjars tant curiosos i entranyables com el pa, vi i sucre. Els records d'aquelles tardes de dissabte van tornar a flor de pell; el meu avi era la cuina i tallava una barra de pa acabada de fer, encara era calenta, distribuïa les llesques acuradament en un plat, hi decantar unes generoses gotes de vi a granel, que comprava a la bodega de la cantonada, i finalment les espolvorir amb unes cullerades de sucre.

Asseguts a la taula, i amagats de la resta del món, com qui fa una malifeta i la gaudeix, assaboríem aquelles llesques dolces amb un regust picant que sacsejava el paladar. Unes tardes plenes d'innocència quotidiana i la complicitat de compartir una vianda especial amb un ingredient diferent que aleshores ja em fascinava; la tonalitat dels seus colors, tota una gamma de rojos com els que feia servir per dibuixar, una olor penetrant a terres llunyanes que mai havia vist, però imaginava, i un gust que em despertava els sentits. El plaer adult per mi era el vi i no pas la xocolata com diu la publicitat.

A Can Morera podràs gaudir dels plaers de la cuina d'ara i de sempre.

Escrit per Emma Giné

Records

Recordo una nit de Sant Joan en una terrassa adornada amb banderetes i llums de colors. Aprop del mar, un sopar; el pa amb tomàquet, l'embotit, la Fanta de taronja, la coca amb fruita i pinyons que jo sempre treia perquè no m'agradaven, trobava que destorbaven el gust dolç del sucre i la fruita confitada, m'agradava la taronja...un punt amarg entre tanta dolçor, acompanyada de dos dits de cava, no tenia edat per beuran més, però, era suficient per sentir les pessigolles del bombolleig al nas i a la gola. Després llençàvem els petards, on sovint gaudien més els grans que els petits i veiem els focs d'artifici que feien a la platja. L'alegria de cel.lebrar una festa senzilla i tendre rodejada de gent que t'estima.

Can Morera vol formar part dels teus records...  

Escrit per Emma Giné