A càmera lenta

El que més m'agrada d'una pel.lícula són les seqüències a càmera lenta. Aquells moments especials sense diàleg en els quals els personatges i la música segueixen un ritme més pausat, perquè l'espectador hi pugui centrar tota la seva atenció i viure'ls amb complicitat. Aquestes seqüències acostumen a deixar els sentiments a flor de pell i afluixar el llagrimall.

A la vida real també hauria d'existir la càmera lenta, per poder allargar aquells breus moments de felicitat viscuda en que vas compartir una mirada, un somriure, un petó, una abraçada, una carícia... tots aquells instants de temps únics i irrepetibles, que només formen part del record.

A Can Morera volem que visquis les millors escenes de la teva vida. 

Escrit per Emma Giné

Has tastat el pèsol de Llavaneres?

Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del s. XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre Diario de los viajes y hechos en Cataluña, la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona des de la meitat de l'hivern.

Durant els anys trenta, hi ha constància del vigor de la producció de pèsols i de l'exportació d'aquest producte a França cosa que va enriquir considerablement les poblacions que en cultivaven.

A Llavaneres es conrea l'anomenat Pèsol Garrofal, la presència d'una varietat del qual en els camps de garrofals, molt típics de la zona, es considera que va propiciar una adaptació específica a la zona. El seu principal tret diferenciador és la seva gran dolçor que fa dels estofats amb patata i pernil una delicia pel paladar.

El Pèsol Garrofal es sembra cap al mes d'octubre en terrenys silicis i arenosos i la llavor que es fa servir, la produeixen els mateixos pagesos de la vila. Pels voltants de març comença la collita, que s'allarga durant un o dos mesos moment en el qual els restaurants de les viles que el conreen celebren la “Pesolada” on treuen les seves receptes al carrer per fer-les arribar a tothom.

Una de les aspiracions que ens poden fer més amè el nostre pas per aquest món és la de menjar bé. Aquells a qui ens mou aquest interès, noble i senzill alhora, ens agrada que la base que fonamenta qualsevol cuina, el producte, sigui bo. I, si pot ser, que sigui el més bo. Un paladar educat en el bon gust, que aspiri a un mínim de felicitat i d’intel·ligència, no mereix que li presentin segons quins pèsols.

L’autèntic pèsol garrofal de Llavaneres, està a l’alçada dels paladars que aspiren a alguna cosa més que a menjar pèsols, simplement. Per als paladars per a qui l’acte de menjar no és només una simple qüestió fisiològica que es resol amb quatre queixalades sinó que volen alguna cosa més. Tasteu-los i ja ens ho sabreu dir.

Escrit per Marta Trapé

Vens a Llavaneres i coneixes Can Morera?

Quan temps fa que no vens a Llavaneres? Des que erets petit? La última vegada que vas jugar a golf? Anant cap a Mataró et sona haver vist un  cartell?? No recordes haver vingut mai?

I si..., per un diumenge t’oblides del centre comercial i vens a gaudir d’un bell paisatge, t’empeltes de cultura i d’una fantàstica cuina a Can Morera dels Tarongers? Si respons negativament a més de 3 de les preguntes que et proposem, no tens cap excusa per no venir, t’hi esperem!
 

Has visitat les nostres masies com Can Cabotí i Can Lloreda - de base romànica amb finestres conopials de gòtic florit-;  Can Berenguer i Can Catà de la Vall i Can Cornell, fortificades amb elements gotitzants; Can Amat, Can Morera dels Tarongers, Can Trias i Can Casals per la importància agrícola i per la dimensió dels seus cellers?

I què m'em dius de les cases d’estiueig d’aquelles famílies benestants i barcelonines de primers del s.XX, cases d'estiueig modernistes i postmodernistes com la Torre Gran o la Torre del Sot, ambdues de l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara; les torres bessones de Can Matas i Can Rius de Joaquim Lloret i Homs; Can Farnés de Ramón MªRiudor; la Torre d'Alfaro d'Eduard Mercader o Ca l'Utzet de Salvador Puiggròs?

I el Museu-Arxiu que té la seu a l'edifici de Can Caralt, una masia del segle XVIII on podràs veure peces de ceràmica, escultures, pintures, numismàtica, joguina, vidre, etc....?

Doncs, després d’haver passejat pels nostres carrers atura’t a Can Morera dels Tarongers, ensenyan’s qualsevol de les fotografies que hagis fet a aquests paratges que t’hem esmentat i et convidarem a una copeta de cava mentre dines o sopes.

Escrit per Neus Fornells

Pa, vi i sucre

Aquest cap de setmana he anat a una fira medieval, m'encanten aquest tipus de fires perquè es com fer un viatge en el túnel del temps, i aparèixer en una altra època plena d'olors, espècies, coses diferents, allunyades del progrés habitual. Indumentàries curioses, demostracions, actuacions...

Entre la multitud que s'arreplegava entorn del vol d'uns falcons vaig descobrir una petita entrada que reproduïa una taverna de l'època on hi havia un cartell que oferia menjars tant curiosos i entranyables com el pa, vi i sucre. Els records d'aquelles tardes de dissabte van tornar a flor de pell; el meu avi era la cuina i tallava una barra de pa acabada de fer, encara era calenta, distribuïa les llesques acuradament en un plat, hi decantar unes generoses gotes de vi a granel, que comprava a la bodega de la cantonada, i finalment les espolvorir amb unes cullerades de sucre.

Asseguts a la taula, i amagats de la resta del món, com qui fa una malifeta i la gaudeix, assaboríem aquelles llesques dolces amb un regust picant que sacsejava el paladar. Unes tardes plenes d'innocència quotidiana i la complicitat de compartir una vianda especial amb un ingredient diferent que aleshores ja em fascinava; la tonalitat dels seus colors, tota una gamma de rojos com els que feia servir per dibuixar, una olor penetrant a terres llunyanes que mai havia vist, però imaginava, i un gust que em despertava els sentits. El plaer adult per mi era el vi i no pas la xocolata com diu la publicitat.

A Can Morera podràs gaudir dels plaers de la cuina d'ara i de sempre.

Escrit per Emma Giné

Records

Recordo una nit de Sant Joan en una terrassa adornada amb banderetes i llums de colors. Aprop del mar, un sopar; el pa amb tomàquet, l'embotit, la Fanta de taronja, la coca amb fruita i pinyons que jo sempre treia perquè no m'agradaven, trobava que destorbaven el gust dolç del sucre i la fruita confitada, m'agradava la taronja...un punt amarg entre tanta dolçor, acompanyada de dos dits de cava, no tenia edat per beuran més, però, era suficient per sentir les pessigolles del bombolleig al nas i a la gola. Després llençàvem els petards, on sovint gaudien més els grans que els petits i veiem els focs d'artifici que feien a la platja. L'alegria de cel.lebrar una festa senzilla i tendre rodejada de gent que t'estima.

Can Morera vol formar part dels teus records...  

Escrit per Emma Giné

La Nit de Sant Joan a Can Morera

Vens a Can Morera a compartir aquesta nit màgica amb nosaltres?

Nit de foc, nit de les fogueres que servien per cremar el vell, tot allò que ja no s’utilitzava, tots aquells estris abandonats. El foc ho cremava i així, al desfer-te de tot el molest, renaixies de nou, com un avatar…

Nit de somnis, on pots formular tots aquells desitjos que la màgia ajudarà a que es compleixin….i on l’espetec de cada petard esdevindrà un anhel aconseguit…

Nit de coca de llardons i de pinyons, de coca de crema acompanyada d’un cava fresc, molt fresc...donant la benvinguda a aquest estiu del 2011…

Els primers vestits amb tirants, els primers i tímids bronzejats, les primeres sandàlies que ens avisen que ja comença el bon temps…

Can Morera dels Tarongers també amb tu la nit on la mitologia, la tradició, i la cuina faran que aquest Sant Joan sigui inoblidable, i sols per 37 euros…l’esperem amb tot a punt!

Escrit per Neus Fornells

Necessites un bon motiu per venir a Can Morera?

Si la resposta és afirmativa, et donem alguns... però si n'escrius més al FB et convidarem al cava. 

Una estona tranquila amb la teva parella després d'una setmana duríssima a la feina bé es mereix un chuletón per als dos, amb una boníssima guarnició... com si estiguéssiu a Donosti...

Una nevera una mica buida perquè no heu tingut temps d'anar a comprar; bé es mereix un gustós suquet del peix més senyor de tots, el rap amb les seves patates i les gambes... i no t'amoïnis, et deixarem sucar els caps... 

L'aniversari de l'avi bé es mereix el reservat del pis de dalt, i poder gaudir de la família en un menjadoret, com el de casa; t'ajudarem a triar el menú més econòmic i més bo per tal que gaudiu d'un feliç dia tots plegats...  

Una trobada amb els amics que fa tan temps que no us veieu...bé es mereix el reservat del celler, envoltats de llibres i de bons vins, gaudireu d'una cata de vins acompanyats de tapes si així ho desitgeu... 

Se t'acut algun motiu més? 

Vine, a can morera dels tarongers t'esperem...

Escrit per Neus Fornells